Abadesa de la circunstancia
Aína Riera Serra
Traducción de Carlos Vitale
SONABA MEJOR MADAME
Me han comenzado a llamar Señora
Usted perdone – en la oficina de Correos.
Y yo, no sé cómo, ojos de lechuza
se me ha escapado, Vamos tirando, en el momento
más tórrido del drama.
Señora… y en la cabeza fideos blancos riendo, haciendo
chistes de noche
como flores de madreselvas.
Gafas sin sol, polen y el invisible
rastro en los ojos
de los lagrimales secos.
Y, en cambio, pegada a las luces del faro
menos mortuoria y definitiva, soy
abadesa de la circunstancia
y del hechizo de la buena ventura.
Señora… como si se me pudiera comprar con collares
de perlas impertinentes, carne roja
todas las partes, hacer ganchillo, rostro plisado
guantes y polvos enemistados
o hacer empanadas.
Señora…
Me han salvado el apellido por ahora
y no me miran
como si estuviera vacía
o extraviada.
SONAVA MILLOR MADAME
M’han començat a dir Senyora
Vostè perdoni – a l’oficina de Correus.
I jo, no sé com, ulls d’òliba
se m’ha escapat, Anam fent, en el moment
més tòrrid del drama.
Senyora… i al cap fideus blancs rient, fent acudits de nit
com flors de lligaboscs.
Ulleres sense sol, pol·len i l’invisible
rastre als ulls
dels lacrimals eixuts.
I en canvi, enganxada als llums del far
menys mortuòria i definitiva, sóc
abadessa a la circumstància
i a l’encanteri de les bones passades.
Senyora… com si se’m pogués comprar amb collars
de perles impertinents, carn vermella
totes les parts, fer ganxet, rostre prisat
guants i pols enemistats
o fer panades.
Senyora…
M’han salvat el cognom per ara
i no me miren
com si fos buida
o esgarriada.
ESTÁS AQUÍ…
Estás aquí, conmigo, como cada día.
Con el aire y la respiración dulce
que dista y vive entre las dos.
Estás aquí porque te invoco
y te hablo como lo haría
la niña de corales y erizos.
Bebe de mis manos
como de las tuyas.
Dos caricias estrechas
níveos pétalos forrados de serenidad.
Y no guardes las lágrimas que te debes
ni la sonrisa que te debe la vida
antes del sueño.
ETS AQUÍ…
Ets aquí, amb mi, com cada dia.
Amb l’aire i el respir dolç
que dista i viu entre les dos.
Ets aquí perquè t’invoc
i te parl com ho faria
la nina de coralls i eriçons.
Beu de les meves mans
com de les teves.
Dues carícies estretes
nivis pètals folrats de serenor.
I no guardis les llàgrimes que et deus
ni el somriure que et deu la vida
abans del son.
Aína Riera Serra nació en Palma de Mallorca en 1982. Ha publicado: Dins el safareig y la antología Amb accent a la neutra (en colaboración con Maria Antònia Massanet).